Quarta conferència APREP

CONFERÈNCIA ENRIQUE ROCA COBO

Tema: Avaluar les competències

En aquesta conferencia, es varen donar moltes dades sobre l’informe Pisa per tal d’informar-nos de com va l’educació en la Unió Europea i quins aspectes cal millorar per tal d’oferir una bona educació als alumnes.

L’aspecte clau que vaig extreure de la conferència va ser que s’ha d’ensenyar a “aprendre a aprendre” , és a dir, hem d’ensenyar als alumnes a cercar la informació i trobar els medis i recursos necessaris per a que ells puguin resoldre conflictes tot sols i trobar la informació que precisin en qualsevol moment.

Tercera conferència APREP

CONFERÈNCIA FERNANDO GARCÍA PAÉZ

Tema: Integrar les TIC

Les TIC són eines poderoses per aprendre. Per poder intregrar-les cal tenir predisposició i implicació, però també organització escolar, fomació i educació. S’ha de fer un ús segur, responsable i educatiu d’internet.

Integrar les TIC és més que una qüestió d’actituds que de coneixements.

Perquè és important integrar les TIC?

Perquè és un drets de l’alumnat i per tant no podem privar-los.

Aprendre no és reproduir, sinó produir.

Cal tenir en compte cinc aspectes importants de les TIC:
- Treballar el software
- Treballar el hardware
- Treballar el tuperware: ferramentes
- Treballar el mushware: idees, imaginació, creativitat...
- Treballar el emotionware. Els sentiments i les emocions
.

Pel que fa al disseny del currículum, aquest està escrit i nosaltres no tenim dret a canviar-lo, però el que sí podem fer és actuar en el currículum real.


Com ens poden ajudar les TIC?

Ens poden ajudar a crear i produir. Ajuda als alumnes a fer una selecció crítica de continguts.
També els ajuda a compartir i publicar diferents treball de l’alumnat i així els fem sentir importants.

Algunes propostes

- Activitats de preguntes a l’ordinador. El recurs per trobar la informació serà internet.
- Slideshare: publicació de presentacions dels nens.

Una altra cita que va fer Fernando va ser: “El cebo tiene que gustar al pescado, no al pescador”.
Això vol dir que el que fem ha d’estar pensat per a que agradi als nens no a nosaltres.
És molt important motivar als infants amb eines i tasques atractives per a ells.
Ens va parlar de la pàgina web que té l’escola, on hi ha diferents blogs i apartats on els infants participen, per exemple: el blog de meteorologia on cada dia els infants miren a l’estació meteorològica del centre quina és la temperatura que fa, la pressió atmosfèrica, l’humitat...

Finalment, per acabar, vull fer referència a unes paraules d’aquest professional:

“ Empezar para aprender y no aprender para empezar”
“La tecnología no hace milagros”
“Innovación tecnológica no implica innovación didáctica”

Segona conferència APREP

CONFERÈNCIA PERE ALZINA

Tema: El mestre competent

Les idees més importants de la conferència són:

- Els canvis que succeeixen al món pretenen canviar-ho tot molt ràpidament. Aquests són canvis ambiciosos i per tant, aquests després queden oblidats.

- Tots els canvis i propostes noves aporten coses positives, però d’allò que es pensa no hi ha moltes coses aprofitables. Hem d’aprendre a seleccionar allò que continuarà sent important amb el pas del temps. Cada idea nova aporta coneixement i raó, però no tota, només una part. Cal incorporar les novetats de manera successiva i sense pressa.

- Les competències són importants perquè són plantejaments que es realitzen amb els infants per a què aquests aprenguin a pensar. Han de ser reflexius, conscients dels processos d’aprenentatge, analítics, conscients de les seves virtuts i defectes.

- La idea fonamental de les competències és ensenyar als infants a pensar i fer-los conscients del seu procés d’aprenentatge i aconseguir que cada dia els nens i nenes aprenguin més i millor, és a dir, ser exigents.

- És important atendre a la diversitat. No s'han de donar les culpes als altres i s'han de dedicar a cercar una solució per donar a aquell infant una bona educació, adaptada a les seves necessitats.

Condicions i elements importants

- El sistema educatiu té unes funcions determinades. La seva funció és ensenyar el coneixement científic.

- Els mals socials no els ha de resoldre l’escola. Els mestres no estan preparats per això. (educació sexual, educació vial...) . En els currículums hi ha inflació. Hi ha coses que s’ensenyen que no serveixen per a res o que estan obsoletes. Es destinen moltes hores a aquestes coses. S'hauria d’ensenyar el que és realment important: ensenyar com una persona pensar. Aprendre a ser persones enraonadores (donar la opinió i donar alternatives per a solucionar els problemes (qüestionar el coneixement donant alternatives)), no criticadores.

- Cal fixar-se si un exercici que anem a realitzar és funcional, es pot situar en un context real, serveix per resoldre altres problemes, és complex si té un component moral i ètic (coneixement contextual, funcional, complex i intencional). Això és el que toca.

El mestre competent

- El mestre ha de creure en la seva professió. No s’han de desesperar. Educar és un acte d’esperança, la fé del científic és la constància i la fermesa que aplica durant tota la vida a aconseguir un fet. Els fracassos són molt comuns, però no ens hem de donar per vençuts. Hem d’insistir. Hem de creure en la utopia per fer l’acte suprem d’educar, que és convertir les utopies en realitat.

- Els mestres han de creure en la llibertat, que és la capacitat d’escollir i adquirir compromís social. Els mestres han de creure en la igualtat, que implica escoltar a tothom. La eina principal d’un mestre és convertir als alumnes en joves competents (en tots els sentits). Els mestres mai han de perdre la capacitat de meravellar-nos. Sense aquesta no hi ha aprenentatge.

- Els mestres han d’educar persones alegres. No podem ensenyar coneixement científic si no hi ha alegria. Descobrir un nou coneixement és una alegria. No es pot fusilitzar el cervell. La cognició i l'emoció són una única cosa. La raó sense emoció no té sentit. “Necessitem sentir el pensament i pensar el sentiment.” Unamuno.

- El mestre competent no és un super mestre, són persones que hi posen voluntat, sacrifici... i sabem que en molts casos ens equivocarem i així aprendrem de les equivocacions. S’han de provar coses noves sense tenir por a equivocar-se. Si un no es vol equivocar vol dir que no vol aprendre.

- Les coses s’aprenen a poc a poc. Per tant necessitem temps i el temps són anys i es la constància, la fermesa i l’esforç el que ens ajuda a millorar i a aprendre.

- La feina d’un mestre competent és reflexionar, replantejar les diferents situacions.

- La formació permanent és vital per a seguir aprenent i donar una resposta adequada als infants. Entre tots hem de seguir buscant alternatives i solucions als problemes que ens planteja una aula.

- Empatia, solidaritat, educació inclusiva, compartir, treball en equip, tolerància... REPTES EN EDUCACIÓ

Primera conferència APREP

CONFERÈNCIA SERAFÍ ANTÚNEZ

Tema: Gestió d’una institució escolar

Per millorar processos didàctics hi ha d’haver una bona organització del centre i una bona gestió.

Que fem en una institució escolar:
- Planificar, avaluar classe,s’han reunit amb companys i han dut a terme processos d’ensenyaments i aprenentatges.
- Accions tutorials, orientacions escolars
- Decisions que fan referència a organització (tems, espai, alumnes)
- Fer paper, expedients, comptes, inventari, passar actes

L'àmbit acadèmic és el tema central de la gestió escolar.

En un centre també es du a terme tasques administratives (papers i diners). També es desenvolupen tasques que tenen a veure amb el govern de la institució: presa de decisions, paper pares en la participació, relació escoles amb altres centres amb autoritats educatives, imatge de l’escola...

A més a més, en un centre també hi ha tasques relacionades amb la gestió de serveis com menjador, transport... per tant hem de donar una resposta pertinent.

Segons Antúnez, cal saber fer be les coses i saber-les explicar per a que no ens valorin injustament.

Sistema de relacions: comunicació, interacció didàctica, habilitats socials (a l’aula)

Si hem de gestionar un centre educatiu hem de mirar no nomes allò essencial, sinó tot, la part de govern, la administrativa...

Noció de gestió: en alguns contextos , la gestió s’entén com administració material, es a dir qui gestiona es aquell que mou papers i diners.

1º accepció
Aquella que la associa a processos administratius, gerents contables, secretaris. Només fa gestió aquella persona que fa papers i diners.

2º accepció
Qui entén la gestió com una acció de govern. Territori per directors, subdirectors...

3º accepció
Quan s’entén la gestió com un encàrrec. Gestió en mans de gestors, tramitadors... Aquestes persones actuen de forma heterònoma, no prenen decisions autònomament si no són ordres
La gestió es una tasca de tota la comunitat educativa (pares i mares, mestres)...

El centre escolar ha de tenir una autonomia. Quan un centre rep ordres de fora, adopta o adapta o transforma. Volem una gestió amb protagonisme intel·lectual, una gestió oberta a tots els sectors segons les seves competències. Cal motivar els companys amb protagonisme intel·lectual, ja que sinó no rendeixen com toca.

La gestió, l’intent d’avançar tots plegats, integrar... en quin escenari es porta a terme?

- Els nostres centre escolars són instancies acadèmiques Lloc on es dóna coneixement, on hi ha relacions respectuoses entre els mestres i alumnes, on s’assisteix de forma voluntària... Cada vegada menys són instàncies acadèmiques, cada cop són més d’assistència social, comunitària. (escoles refugi, on els nens se senten estimat, cuitat).

- Els centres escolars eren transitats per professionals de la docència. Cada cop es van integrant mes professionals i no professionals. Hem passat relacions interpersonals han canviat, directora no sap quina autoritat té sobre els nous professionals.

- Desconcert. Els pares i mares han abdicat d’educar als seus fills, i ho han passa t a l’escola. Que esperem dels pares i mares i que esperen de nosaltres? ...

- L’escola no s’acaba en els límits perimetrals,. Problemes amb nens l’origen del qual esta fora. Hi ha causes externes on nosaltres no podem arribar-hi. Els assistents socials haurien de treballar dins o fora del centre? Avui dia, el centre escolar permeable, no esta tancat. Cal dir que l’autosuficiència no es el bon camí. Això complica educació i gestió escolar.

- Encara admetem que el que passa ha de passar, tot es deixa a mans de l’atzar. Si coincideixen mestres entusiastes tindrem educació de qualitat. Però sinó no. Hi haurà qualitat si es vol actualitzar, sinó no.

- Encara seguim en al cultura d’aïllament professional (insularitat docent). Treballem junts però no ens toquem. Quan un centre funciona intenta d’enderrocar aquest aïllament. Convivim junts però no treballem junt. Es treballa en equip quan es prepara i revisa una feina, no quan s’actua. El personal treballa en solitari, no té estímul professional d’un igual. Sentir-se immune, impugne, poder fer el que es vulgui sense rebre càstig perquè ningú els controla.

- Cada cop hi ha més inquietuds i intents de superar els inconvenients i es té la idea de canviar rols molt arrelats en les tasques professionals. Hem de canviar perquè el que estem oferint està en desajust amb el context actual.

- S’ha d’innovar. Això suposa que és posar en pràctica una pràctica educativa nova. Perquè no abans d’innovar ens ocupem de mantenir les bones pràctiques?

A les escoles amb bona gestió s’intenta mantenir aquelles tasques que han funcionant. Si podem ho sostenim, després corregim el que no funciona i després si tenim més energia innovem.
Sobreviure, sostenir, corregir, innovar

- Els centres que funcionen bé tenen una visió a mig termini. La idea de que qualsevol problema del centre és de tothom perquè l’alumnat passa per les mans de tothom. Actuar i mirar més enllà de la tasca immediata. Cercar guies i projectes que vagin més enllà d’un any escolar, acadèmic. Fer bé la feina per els infants, per als companys i per nosaltres. La gestió suposa també donar un bon servei al costat del company.

- Fer servir tots els recursos que tenen al seu abast. s'ha de tenir en compte als mares i pares. En solitari els mestres no podem donar resposta. Hem de rescatar recursos que dona la comunitat local.

- Els centres ben gestionats estan atents als indicis, observen el que passa, preveuen, anticipen l’acció.

- La gestió s’agilita quan els projectes tracten problemes que concerneixen a tot l’equip docent. Per exemple, la comprensió oral i escrita preocupa a tothom. A mates no entenent els problemes, al de castellà perquè no saben llegir, al de socials perque no enten el temari.

- Què ens ensenyes les bones pràctiques? Que hi hagi un bon equip directiu o un grup de persones entusiasta que lideren el grup. (motor intern necessari= equip directiu). Aquest ha d’acordar el rumb i intentar sostenir-lo , ha de ser creïble. L'equip directiu ha de ser exemplar i ser creïble. L’autoritat es guanya amb bones pràctiques . Tot això imprescindible per a innovar. No es compatible una tasca professional laboriosa, ben feta i termini curt d’execució. Si vull termini curt--- superficialitat.

- Xarxes institucionals de comunicació.

IDEES FINALS

- Si volem millorar la gestió hem d’emprar una autonomia. Les escoles han de prendre iniciatives per cercar camins propis.

- Cal veure en les comunitats educatives una coherència entre el que diuen i el que fan o ens fan fer. També s’ha de pensar en que la comunitat educativa ha de mantenir el seu discurs i complir-lo, donar exemple. Coherència en tots els esglaons del sistema.

- La gestió educativa (escolar) va més enllà de processos administratius, està convidada tota la comunitat educativa. S’han de revisar el escenari, les pràctiques,i començar a prendre iniciatives (no sempre comencen per innovacions, primer conservar el que es té).